dimecres, 22 de desembre del 2010

Avui la recomanació d'un llibre

Des-educa`t - Pere Darder

Aquest és un llibre per a totes aquelles persones que aspiren a ser més felices, que creuen en les persones i aposten per unes relacions més càlides i properes, que es reconeixen plenament humanes i estan disposades a fer-se càrrec de tots els seus sentiments, que desitgen fer alguna cosa positiva amb les seves vides. A totes elles, se les convida a des-educar-se… Perquè créixer com a persones no consisteix només en adquirir nous coneixements o experiències. Hi ha ocasions en què el que fa falta és abocar-ho tot damunt la taula i veure què serveix i què no. Deseducar-se és interrogar-se un mateix, efectuar una lectura completament nova del nostre bagatge cultural, incorporar perspectives mai contemplades, desmuntar nombrosos tòpics… Significa qüestionar-nos formes de vida i de relació que hem anat instaurant i que no faciliten la trobada entre les persones ni l`entesa entre els pobles. Deseducar-se representa, en darrer terme, una crida a la sensibilitat i a la creativitat, a buscar noves maneres més personals, joioses i solidàries de viure i actuar. Després de l’excel·lent acollida de Sedueix-te per seduïr, Eva Bach i Pere Darder ens ofereixen una nova proposta per continuar aprofundint en la manera de viure i educar les nostres emocions.

dijous, 2 de desembre del 2010

Equilibris

Tot fent equilibris per continuar el meu camí. Els trams durs sempre fan mancar l'alè. El camí fa pujada, hi ha pedres i mal temps. Però estic creixent, estic aprenent el que vull o el que no vull ser. El que em manca i el que m'agrada. El camí és llarg però ple de vida i cada dia em trobo nous reptes per seguir caminant. L'equilibri és important per no caure però el més important és saber mirar endavant.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Camins

M'agradaria compartir aquesta cançó amb vosaltres. Fa uns dies que estic cansada d'anar a contra-corrent. Com bé em va dir algú una vegada, per anar en aquesta direcció, cal saber que ens trobarem a alguns sabotejadors. Per això, quan hem de ser atrevits, quan pensem que hem de canviar les coses, quan ens toca plantejar-nos objectius que realment em suposin un repte i ens facin sentir aquella incomoditat, ho hem de fer amb el cor.
La vida és fer camins i com bé diu la cançó els hem de fer sols, encara no hi són,...


Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

                                          Sopa de Cabra 

dissabte, 13 de novembre del 2010


Infants
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.

Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.

(O com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;

terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins

de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.

La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l’amor de la sang!

Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,

les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
                                       Joan Manuel Serrat