M'agradaria compartir aquesta cançó amb vosaltres. Fa uns dies que estic cansada d'anar a contra-corrent. Com bé em va dir algú una vegada, per anar en aquesta direcció, cal saber que ens trobarem a alguns sabotejadors. Per això, quan hem de ser atrevits, quan pensem que hem de canviar les coses, quan ens toca plantejar-nos objectius que realment em suposin un repte i ens facin sentir aquella incomoditat, ho hem de fer amb el cor.
La vida és fer camins i com bé diu la cançó els hem de fer sols, encara no hi són,...
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
Sopa de Cabra
M'agrada molt aquesta cançó!
ResponEliminaÀnims Mireia que sortiràs d'aquesta contra-corrent, de tots aquests camins amb els quals et trobes.
A mi ara m'ha fet pensar en el projecte, en tots els camins que tenim i no sabem quin triar...
Per això...
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Fès cas de la teva intuïció!
El millor d'aquestes situacions és que quan han passat ja no estàs en el mateix lloc perquè has crescut, i ja ocupes un altre espai o més espai per respirar...
ResponEliminaRespira a fons. Tot i així, et comprenc.