divendres, 6 de maig del 2011

“El libro de los abrazos”




"[…] Al cap i a la fi, som el que fem per a canviar el que som. La identitat
no és una peça de museu, parada en la vitrina, sinó la sempre sorprenent
síntesi de les contradiccions nostres de cada dia.
En aqueixa fe, fugitiva, jo crec. Em resulta l'única fe digna de confiança,
per tant com s'assembla a la bestiola humana, fotut però sagrat, i
a la boja aventura de viure en el món".

Eduardo Galeano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada